La distribució entre els diferents filesystems que formaràn l'espai físic del sistema operatiu, és també una de les parts més importants. És esencial trobar un equilibri entre la àrea del propi sistema, la àrea de la swap, la àrea de cache (pel proxy), etc.
Com a disc dur principal del sistema, no faig servir mai un SCSI, sino que utilitzo un IDE (EIDE ULTRA DMA). D'aquesta manera m'estalvio possibles problemes d'instal·lació, i a la vegada, facilito l'accés des de DOS (mitjançant utilitats pròpies) en el cas d'una possible pèrdua de seguretat (passwords). Deixo per la controladora SCSI i tots els seus dispositius per unitats d'emmagatzematge adicionals. En resum, cal ajustar-se al màxim als stàndards, i fugir-ne d'instal·lacions complexes que no porten en lloc.
Tinc la costum de que sempre que instal·lo un UNIX/Linux en algun ordinador de gestió crítica, instal·lar-li com a primera partició el sistema operatiu DOS. Normalment li dono una capacitat de 50MB aproximadament. Perquè ho faig?. Molt senzill. Això em permetrà testejar i configurar les tarjes de xarxa dins del mateix ordinador, sense haver de carregar el DOS des dels disquets. A més a més i degut a la simplesa d'aquest sistema operatiu, em permet verificar el bon funcionament del SAI ;-). Com a darrera ventatge, crec que també és molt important que de cara a una inesperada fallida del sistema, qualsevol tècnic pugui fer les proves que li calguin sense haver d'entrar dins del Linux.
La següent partició que caldrà fer serà la àrea reservada per la swap. No cal dir que és important ser generós alhora d'especificar el tamany que tindrà. En el meu cas he optat per donar-li 70MB de capacitat. Tenint en compte que el sistema gaudeix de 64MB de memòria RAM, trobo que és més que suficient. He pogut comprovar que durant una alta càrrega d'entrada de correu de les News, més la càrrega del control de les quotes dels filesystems i tota la resta de processos interns, només ha arribat a un 1% del seu nivell d'ús total.
La propera partició serà la del propi sistema. Particularment, en el cas de FibraNet, he reservat un filesystem d'un tamany de 2GB aprox. pel propi sistema operatiu. Tot aquest gran espai, és destinat a llargs fitxers de logs, llibreries, aplicacions del propi sistema, entorn gràfic, etc. La resta de discs durs i particions seran espais d'emmagatzematge pels fitxers de les aplicacions i utilitats de suport.
Aprofitant que encara em quedava una partició lliure a la taula de particions del disc dur, he optat per reservar-la com a filesystem pel cache que farà servir el proxy. Un espai de 2GB aprox. de cache és poc per qui pretén servir a una altíssima càrrega d'accessos simultànis, però suficient per una mitjana modesta.
Així doncs, el disc dur principal de l'ordinador quedarà repartit amb les següents particions:
Filesystem 1024-blocks Used Available Capacity Mounted on
/dev/hda3 1981000 406814 1471772 22% /
/dev/hda1 56068 7056 49012 13% /mnt/msdos
/dev/hda4 1957973 41338 1815426 2% /var/cache
El dispositiu /dev/hda2 correspón a la àrea de swap.